El Carnaval és el paradigma de la festa. Per damunt de qualsevol altra
consideració, la festa és un estat excepcional, un temps que es
diferencia de la quotidianitat i que es defineix per l'ocupació d'uns
espais i per unes pautes de comportament específiques que no
coincideixen necessàriament amb les de la vida diària, ans al contrari,
poden ser, fins i tot, contraposades. La festa és, en definitiva, un
trencament -no traumàtic, si es vol, és a dir, no provocat per cap
catàstrofe ni fet dramàtic- del ritme quotidià de la vida col·lectiva.
Per tot això, el Carnaval, més enllà d'orígens i denominacions, és la
festa per excel·lència.
La figura del Carnestoltes, més enllà del ninot que crema l'últim dia,
adquireix rellevància quan esdevé rei o emperador: l'arribada, actuació,
mort i enterrament del personatge marquen el ritme de la festa.
